El Tresor del Talmud

Quin és el tresor, el vertader tresor d’una persona, que cap pirata no li podrà robar mai?

La veritat és que el Profeta Isaïes 33:6 ja ho proclamà fa devers dos mil set cents anys.
“I serà la fe dels teus temps la força de les salvacions sabiduria i ciència, la reverència del Senyor és el seu tresor”.

Vaja, com sempre, en lloc de donar solucions sembla que ho compliquen més!
I vos deman disculpes per la traducció ‘cega’ i plena de incoherències, però així és com ho escriví el profeta, i si normalment volem comprendre el ‘sentit en general’ del que ens vol expressar, algunes vegades, tanmateix, no hi ha més remei que llegir-lo literalment per tal de poder arribar als matisos.

La veritat és que és mal d’entendre. Què són totes aquestes expressions del profeta?

El Talmud, al Tractat de Xabbat 31a, li dóna dues interpretacions exegètiques:

Quan una persona mor i arriba a l’Altre Món, li faran sis preguntes:
1. has negociat fidelment?
2. has fixat horaris d'estudis?
3. t’has ocupat de la reproducció?
4. has esperat la salvació?
5. has ‘condimentat’ la sabiduria?
6. has intentat comprendre les coses?
Aquestes sis preguntes segueixen la matriu del verset del Profeta: fe, temps, força=vitalitat, salvació, sabiduria i ciència.

I acaba diguent: i encara així, si la veneració del Senyor ha estat el teu tresor, val, i sinó, no.


Al mateix lloc del Talmud, un poc abans, donen una interpretació paraŀlela:
1. la fe – és l’ordre de les Llavors (lleis d’agricultura)
2. el temps – és l’ordre dels Moments (lleis de festivitats)
3. la força – és l’ordre de les Dones (lleis de matrimoni)
4. la salvació – és l’ordre dels Danys (lleis de justícia)
5. la sabiduria – és l’ordre de les Santedats (lleis de sacrificis)
6. i la ciència – és l’ordre de les Pureses (lleis de pureses i d’impureses)

Aquests són els Xixà Sidré Mixnà [XaS, en acròstic], els Sis Ordres de la Mixnà (i del Talmud) que recullen tots els estudis dels manaments de la Torà amb totes les explicacions que hi ha al seu voltant.

I també en aquest cas acaba diguent que tots els estudis depenen del grau de reverència del Senyor que l’estudiant tenia, que aquesta condició és la que converteix tota aquesta sabiduria en un tresor, però que quan no hi ha la veneració del Senyor, tota aquesta sabiduria desapareix i no serveix de res.


I el Talmud acaba posant un exemple:
És com un agricultor que encarrega als obrers que entrint tot el blat dins el magatzem. Quan acaben la tasca els demana: “hi heu mesclat un almut de terra salada?” i li diuen que no, i els diu: “idò millor si no l’haguésseu emmagatzemat!”.
Ja que el fet d’emmagatzemar blat no serveix de res si no anam alerta que no se podreixi encara serà pitjor, ja que tot farà pudor!