L'atac dels perses
Els perses atacaven Grècia i estaven ja molt prop de la capital Atenes.
És que Darius el
Gran volia eixamplar el seu Imperi a costa dels grecs.
Primer havien
desembarcat al sud de l’illa d’Eubea, que està just en front de l’Àtica, sense
destapar del tot les seves intencions, ja que podien tenir diferents metes. Però
quan es dirigiren a una ciutat més al nord de la mateixa illa, ja es feu clar quina
era la seva intenció: Atenes!
Una branca de l’exèrcit
persa, comandada per un tal Datis, desembarcà a la badia de Marató, i l’exercit
dels atenencs feu via cap allà, deixant la ciutat quasi desemparada. Després d’esperar
uns dies, els atenencs decidiren atacar, mataren devers 6400 perses, agafaren
set naus perses, abans de que la resta aconseguís retirar-se.
L’altra branca dels
perses es dirigia cap a Atenes, junt amb els que s’havien salvat de la batalla
de Marató.
La cursa
Per tant, els
soldats grecs no van tenir més remei que anar, a marxes forçades, cap a Atenes
per defensar la ciutat de l’imminent atac persa.
Aquesta cursa
dels soldats grecs, de devers 42 km, fou la base de la cursa de Marató,
instaurada fa 127 anys als Jocs Olímpics, apart de la llegenda que parla de un
tal Eucles que, segons diu Plutarc, va córrer per avisar de la victòria, o d’un
tal Filípides que va córrer 240 km per avisar els espartans de l’atac persa.
No fou una gran
victòria dels atenencs, però sí que començà una nova era en què es veu que els
perses no són invencibles.
L’any 1896, el comitè
dels Jocs Olímpics decidí incloure la cursa de Marató dins els Jocs, però reajustaren
la distància en 42.195 metres, i de llavors ençà es fan curses de Marató arreu
del món.
Israel i els filisteus
A Israel també vam
tenir un marató.
Els filisteus atacaven,
i ja havien guanyat una batalla. Els Fills d’Israel es veren en gran perill, i
decidiren que era el millor moment per a fer present l’Arca del Pacte del Senyor
al campament militar (vegeu 1er de Samuel 4:4).
Va ser un moment
de gran alegria i esperança per als Fills d’Israel quan arribà l’Arca.
Els filisteus se
van alarmar molt quan varen comprendre què havia passat. Era imprescindible
guanyar aquesta batalla, que si no, com deien ells mateixos: ‘ens convertirem
en serfs d’Israel, com ells ho han estat nostres fins ara’. Clar que per Israel
era igualment estressant, que si perdien la batalla vendrien els filisteus i
ocuparien nous terrenys i destruirien més ciutats.
La derrota fou
pitjor: els filisteus aconseguiren segrestar l’Arca, matant als dos sacerdots que
la guardaven: Hofní i Pinhàs, fills del gran sacerdot Elí.
Aquests dos
sacerdots havien estat criticats molt durament pel seu roí comportament al
Tabernacle de Xiló. Es parlava molt malament d’ells i els profetes havien
avisat al gran sacerdot Elí que si no milloraven, moririen ambdós el mateix dia,
i la seva descendència no assoliria mai la vellura. No rectificaren, ni Elí fou
capaç de fer-los entrar en raó, tal vegada ni tal sols ho va provar: potser no
creia en la possibilitat de rectificar.
La derrota va ser
terrible.
La cursa de Xiló
I calia avisar la
gent de Xiló, ja que sens dubte arribarien els filisteus per acabar de destruir
el Tabernacle, símbol de la identitat espiritual d’Israel.
La Maccabiah
El 28 de març de
1932 es van inaugurar a Tel Aviv els primers Jocs Macabeus internacionals, com
resposta als Jocs Olímpics internacionals, destinats als jueus d’arreu el món. La
iniciativa fou d’un tal Yossef Yecutieli.
Aquest Yecutieli volia fer, també, una cursa de Marató.
Recordà la batalla en que vam perdre l’Arca
i anà a reconèixer el terreny. El mesurà i se va sorprendre molt quan pogué
comprovar que la distància entre Éven ha-Ézer on es lliurà la batalla i l’antiga
ciutat de Xiló era de 42.2 km, exactament igual que la distància entre Marató i
Atenes.
Amb la diferència
de que ‘el nostre marató’ va ser 399 anys abans del dels grecs.
https://www.marathonisrael.co.il/en/event/the-bible-marathon/heats/
