dimecres, 29 d’abril de 2009

El Tresor del Talmud

Quin és el tresor, el vertader tresor d’una persona, que cap pirata no li podrà robar mai?

La veritat és que el Profeta Isaïes 33:6 ja ho proclamà fa devers dos mil set cents anys.
“I serà la fe dels teus temps la força de les salvacions sabiduria i ciència, la reverència del Senyor és el seu tresor”.

Vaja, com sempre, en lloc de donar solucions sembla que ho compliquen més!
I vos deman disculpes per la traducció ‘cega’ i plena de incoherències, però així és com ho escriví el profeta, i si normalment volem comprendre el ‘sentit en general’ del que ens vol expressar, algunes vegades, tanmateix, no hi ha més remei que llegir-lo literalment per tal de poder arribar als matisos.

La veritat és que és mal d’entendre. Què són totes aquestes expressions del profeta?

El Talmud, al Tractat de Xabbat 31a, li dóna dues interpretacions exegètiques:

Quan una persona mor i arriba a l’Altre Món, li faran sis preguntes:
1. has negociat fidelment?
2. has fixat horaris d'estudis?
3. t’has ocupat de la reproducció?
4. has esperat la salvació?
5. has ‘condimentat’ la sabiduria?
6. has intentat comprendre les coses?
Aquestes sis preguntes segueixen la matriu del verset del Profeta: fe, temps, força=vitalitat, salvació, sabiduria i ciència.

I acaba diguent: i encara així, si la veneració del Senyor ha estat el teu tresor, val, i sinó, no.


Al mateix lloc del Talmud, un poc abans, donen una interpretació paraŀlela:
1. la fe – és l’ordre de les Llavors (lleis d’agricultura)
2. el temps – és l’ordre dels Moments (lleis de festivitats)
3. la força – és l’ordre de les Dones (lleis de matrimoni)
4. la salvació – és l’ordre dels Danys (lleis de justícia)
5. la sabiduria – és l’ordre de les Santedats (lleis de sacrificis)
6. i la ciència – és l’ordre de les Pureses (lleis de pureses i d’impureses)

Aquests són els Xixà Sidré Mixnà [XaS, en acròstic], els Sis Ordres de la Mixnà (i del Talmud) que recullen tots els estudis dels manaments de la Torà amb totes les explicacions que hi ha al seu voltant.

I també en aquest cas acaba diguent que tots els estudis depenen del grau de reverència del Senyor que l’estudiant tenia, que aquesta condició és la que converteix tota aquesta sabiduria en un tresor, però que quan no hi ha la veneració del Senyor, tota aquesta sabiduria desapareix i no serveix de res.


I el Talmud acaba posant un exemple:
És com un agricultor que encarrega als obrers que entrint tot el blat dins el magatzem. Quan acaben la tasca els demana: “hi heu mesclat un almut de terra salada?” i li diuen que no, i els diu: “idò millor si no l’haguésseu emmagatzemat!”.
Ja que el fet d’emmagatzemar blat no serveix de res si no anam alerta que no se podreixi encara serà pitjor, ja que tot farà pudor!

dilluns, 27 d’abril de 2009

Psicologia del mentider

El Talmud, al tractat de Babbà Mcià 2a, parla de la psicologia del mentider, o de qui no ho és.

El Talmud ens presenta el tema d’una persona que pren un préstec d’un amic i que, quan arriba l’hora de tornar els diners, diu que ja ha pagat.

La primera premisa que tenim és que una persona no és tan pocavergonya de negar descaradament el favor que li ha fet l’amic que li donà un préstec quan l’havia de mester, i per tant si diu que ja ha pagat, hem de creure que diu la veritat.

Però pot donar-se el cas que no diu que li hagi pagat tot el deute sinó només una part d’ell, i aquí ja entra en joc un altre ‘motlle’, una altra matriu de pensament.
El prestatari vol pagar son deute, però no pot: no li arriben els diners!
En realitat, si pogués, negaria tot el deute, però tampoc no pot, ja que, com ja hem vist, ningú no és tan pocavergonya de negar el préstec a la cara del prestador que li ha fet el favor.
Per això no ho nega tot, però diu que ja n’ha pagat part, i ho fa per tal d’estalviar el temps necessari per conseguir els diners que li manquen per pagar el deute.
Per tant, diu la Torà[1] que en cas de negar part del deute d’un préstec està obligat a jurar davant el Tribunal que ja ha pagat el que diu, i per no jurar en fals, confessarà la veritat.

Tot això es refereix únicament al pac de préstecs, on li han fet un favor especial, però no al pac de tota casta d’altres deutes on ‘no hi juga’ la premisa de que ‘no serà tan pocavergonya’.

I per aquest mateix motiu, li feim una excepció i no l’inhabilitam completament de la possibilitat de jurar davant el jutjat, ja que una de les regles bàsiques del Tribunal és que quan una persona ‘no li importa’ fer un pecat determinat, no li importarà tampoc jurar en fals en tot el que es refereix a tal pecat. Però aquí noltres el contemplam com una persona que no vol negar el seu deute, sinó tan sols guanyar un poc de temps, i per tant sabem que no voldrà jurar en fals per aquest motiu i ens podrem fiar d’ell.


[1] Èxode 22:8. vius amb la traducció!!! La Bíblia de Montserrat diu ‘davant Déu’ i ‘el qui Déu declari culpable’ però en realitat ha de traduir-se ‘davant els jutges’ i ‘el qui els jutges declarin...’ !!

començant la Porta Mitjana

Dia 21 d'agost de 1923 fou proclamat el començament del primer cicle d'estudi del 'Full Diàri' (en hebreu 'Daf iomí') del Talmud.

L'idea fou del Rabí Iehudà Meir Shapira de Lublín, després de prendre consell de Rabí Israel Meir haCohen de Radin i del Rabí de Gur.

Se tracta de llegir un full del Talmud cada dia, el mateix full arreu del Món, de manera que un jueu que viatja d’un lloc a l’altre sempre pugui trobar un grup d’estudiosos que estiguin ocupats en el mateix tema talmúdic.

Tenguent en compte que els llibres del Talmud segueixen quasi tots una mateixa edició, la de Wilnius, de 2.711 fulls, cada cicle de lectura dura 7 anys i cinc mesos. Els fulls del Talmud estan enumerats a partir del 2, vull dir que no hi ha cap pàgina 1 i que no va per pàgines sinó per fulls i per saber la pàgina exacta hem de comprovar el full i el ‘costat’: 2a, 2b, 3a, 3b, etc.

El Talmud consta de 38 Tractats (massékhet, en hebreu) de diferents llargàries, basats en els corresponents Tractats de la Mixnà. De totes maneres, hi ha 63 Tractats a la Mixnà, i per tant n’hi ha 25 que no tenen les corresponents explicacions talmúdiques. Tanmateix, se poden trobar explicacions i referències a quasi tots els temes, escampades en les ‘negociacions’ erudites en altres Tractats del Talmud.


Avui, dia 2 d’Iyar del 5769, 27 d’abril del 2009, hem començat el full 2 del Tractat de Babbà Mcià, la Porta Mitjana, del 12è cicle d’estudi. Es tracta del segon tractat d’entre tres que parlen de les relacions socials humanes: la Primera Porta (Babbà Qammà) parla dels danys físics, la Porta Mitjana (Babbà Mcià) parla dels plets i la Darrera Porta (Babbà Batrà) de les relacions socials. [vius amb les transcripcions angleses 'Baba Metzia' o 'Babo Metzio'!].

Dia 20 del Primer Adar de 5765, 1 de març del 2005, acabà el 11è cicle d’estudi, amb grans celebracions arreu del món jueu, i l’endemà començava el 12è cicle, amb gran quantitat de nous ‘adeptes’ de totes les clases socials i de tots els nivells inteŀlectuals que s’afegien a l’estudi diari del Talmud. Aquest cicle acabarà dia 2 d’agost del 2012.