divendres, 13 d’agost del 2010

La canya de Ravà

El jurament del mutuatari
Què hem de fer en cas que una persona, R’uven, dóna un préstec a un altre, Xim’on, i al cap d’un temps, quan R’uven el reclama, Xim’on diu que ja ha tornat els diners?

En realitat, si Xim’on digués que no ha rebut el préstec i, per tant, no té cap deute, no és necessari res més: R’uven no pot obligar-li a pagar res! A no ser que, lògicament, hi hagi un paper firmat o que hi hagi testimonis que hagin vist el moment del préstec i que desmenteixin l’afirmació de Xim’on. En aquest cas Xim’on serà considerat un mentider d’avui endavent, i ara haurà de pagar els diners que R’uven li exigeix.

En cas que Xim’on diu que si ha rebut el préstec i ja l’ha tornat, però R’uven diu que encara no li ha pagat, en realitat, ambdós estan d’acord que hi ha hagut un préstec i la discòrdia és sobre si l’ha pagat o no, i per tant Xim’on està obligat a jurar que diu la veritat. Per fer el jurament, ha de prendre en mans un Séfer Torà, o sia un Rotlle de la Torà.

La canya de Ravà
El Talmud parla d’un bergant (A) que havia demanat un préstec d’una altra persona (B) i encara que ja havia arribat l’hora de tornar-li, encara no ho havia fet. El prestamista (B) enfadat, li posà un plet al Tribunal de Ravà i allà se presentaren els dos.

El prestamista deia que havia entregat una quantitat de diners a l’altre i aquest deia que si, que era veritat, però que ja la hi havia tornat.

En aquest cas, com ja sabem, (A) està obligat a jurar i així li va dir Ravà, el jutge del Tribunal.
Aleshores (A) avançà per fer el jurament i, com que havia de prendre un Séfer Torà, entregà a (B) el bastó que tenia en mà, una canya, i feu el jurament que li exigien, que ja havia tornat els diners a (B).

Quan (B) sentí el jurament en fals d’(A) s’enfadà i en un atac de fúria li rompé la canya, escampant per terra els diners que (A) hi havia amagat i descobrint el frau.

Efectivament, (A) tenia l’intenció de ‘jurar sense mentir’, que ja havia tornat els diners a (B), mentres que en realitat no era més que una farsa. El jurament, en canvi, està destinat a descobrir la veritat i no a servir per a la farsa.

L'obligació del Tribunal
Per evitar la repetició d’aquestes farses, des d’aquell dia es va incloure dins la fórmula del jurament que es fa ‘en nom del Tribunal’, o sia, segons la intenció dels jutges i no segons la del que fa el jurament.

Encara el jurament, fet amb un Séfer Torà en mà i jurant en nom del Creador, resulta massa seriós com per poder fer-lo en fals i les persones més roïnes d’Israel no son capaços de mentir ‘del tot’ en un cas així. La psicologia humana de la majoria de la gent ‘mitjana’, que no són ni massa bons ni massa dolents, intenta trobar excuses pel seu mal comportament, fabricant atenuants que ells creuen vàlids, per tal de justificar la seva conducta. L’obligació del Tribunal és tancar la possibilitat d’usar aquests ‘atenuants’ i de treure a llum la justícia més pura. I per això han de conèixer tots els trucs i enganys i han de ser més llests que el dimoni.