Com guardar els diners?
El tractat de ‘Baba Mecia’ s’ocupa, a la pàgina 42b, d’un
tema prou interessant. L’excusa que molta gent cita, quan se troba agafada per
una situació negativa, dient que tot ha estat per accident, innocentment, sense
mencionar que, en realitat, el començament no fou per accident.
Per entendre el tema, hem d’explicar, en primer lloc, que
existien antigament diverses opcions per guardar objectes que no els robessin. En
el temps i el lloc en que va ser escrit, el millor lloc on es podien guardar els
diners era cavant dins la casa un lloc secret, ja que els lladres que poguessin
entrar no tindrien el temps o la paciència de cavar per tot arreu i no els trobarien.
I si una persona, R’uven, entrega els seus diners a un amic
o company, Xim’on, per tal que els guardi, l’obligació d’aquest seria
enterrar-los, o depositar-los en un lloc lluny dels possibles lladres.
Però el robatori no és l’únic perill dels diners, per
suposat. Si es tracta de documents, de paper moneda, existeix el perill que es
cremin o que els mengin les rates i, en cas d’haver de guardar els diners que
han estat confiats per una altra persona, haurem de cuidar que no estiguin en
un lloc on es puguin cremar.
La cabanya del bosc
I ara ve la pregunta. Què passa en cas que una persona, Xim’on,
ha de guardar els diners d’altri i els amaga dins una cabanya, al bosc, lluny
dels llocs on normalment passen els lladres, i per tant es considera correcte
des d’aquest punt de vista? Però la cabanya, al bosc, és un lloc on els
incendis són previsibles i, per tant, des d’aquest punt de vista, els diners no
estan ben guardats. I, contra tot el previst, els diners van ser robats!
Xim’on s’excusa dient que no hi havia perill normal de
robatori, i s’ha de considerar un cas inesperat, del que no en té la culpa, el
que es diu ‘final innocent’. Però la resposta del Talmud és que, com que des
del punt de vista del perill d’incendi, els diners no estaven ben guardats, no
pot al·legar innocència, sinó que el ‘començament era culpable’.
És el cas de ‘començament culpable i final innocent’, i Xim’on
és responsable de pagar a R’uven els diners que aquell li havia entregat.
El motiu és que, quan li pregunten a Xim’on què ha passat,
ell no podrà contestar que ‘he fet tot el que devia fer’, ja que no l’hauria d’haver
amagat a un lloc que es pot incendiar.
Mezuzàs destrossades
A un cas paregut, li preguntaren a un rabí polonès, fa uns
cent anys, sobre les mezuzàs d’una
El rabí investigà el cas, i es descobrí que algunes de les
mezuzàs havien estat anteriorment damnades per la pluja i no s’havia fet res
per millorar la situació. Tal vegada, escrivia el rabí, si haguessin estat més
protegides de la pluja, dins unes capses més sòlides, tampoc no les haguessin destrossat
els antisemites. I, per tant, és un cas clar de ‘començament culpable’ malgrat
que el final fos ‘innocent’ i, per tant, cada membre de la sinagoga ha de donar
almoina segons les seves possibilitats i han de reunir-se tots per llegir tots
els 150 capítols del llibre dels Salms en públic.
