Tres possibilitats
En el segon capítol del Tractat de Babà Mecía (pàgina 22b)
es parla de les troballes i la obligació de retornar-les al propietari.
En cas de trobar un objecte perdut hi ha tres possibilitats
halàkhiques:
1.
Agafar l’objecte per ús
propi.
2.
Agafar l’objecte i
proclamar que l’ha trobat.
3.
No tocar l’objecte no moure’l
del lloc on està.
Els tres casos
Es a dir, que hi ha ocasions en què és impossible descobrir a
qui pertany l’objecte i és segur que l’amo perd l’esperança de recuperar-lo, i
en aquest cas, el primer que el trobi i l’agafi es converteix en el nou amo.
Però hi ha ocasions en què podem arribar a descobrir qui és
el propietari, però si es deixa l’objecte allà on és, es farà malbé o algú el
pot robar. En aquest cas, hi haurà l’obligació de recollir l’objecte i
portar-lo a casa, i proclamar que l’ha trobat per tal que el propietari el
pugui recuperar.
I altres ocasions en què el propietari l’ha deixat a posta
en un lloc determinat i no l’ha perdut, i si qualcú el mou del lloc on està, el
propietari no sabrà recuperar-lo.
Les condicions
Les condicions per cadascun dels casos són les següents:
Quan no hi ha cap senyal d’identificació especial, com poden
ser les monedes o peces de roba estàndard, en un lloc públic, tant si se coneix
que han caigut com si es veu que les han col·locat (i oblidat), es poden donar
per perdudes, ja que en un lloc públic on qualsevol les pot prendre, i el
propietari perd l’esperança de recuperar-les.
En cas de ser un lloc privat, o sia, un lloc on no hi passa
molta gent o que la gent és selectiva, depèn si es coneix que les hi ha col·locat
o si es veu que han caigut. En el darrer cas, seran propietat del que les hagi
trobat, però en el primer cas haurà de proclamar que les ha trobat per tal que
el propietari les pugui recuperar.
Però si tenen senyals identificadores, com per exemple la
marca del rellotge, el color i forma de les ulleres, etc., tant si és un lloc
públic com si és privat, tant si es veu que han caigut com si les hi ha depositat,
haurà de proclamar la troballa.
El darrer cas és quan es veu que no ha caigut sinó que ho
han depositat en un lloc resguardat, i en aquest cas està prohibit tocar-ho, ja
que el propietari segurament tornarà per cercar el que ha depositat i quan no
ho trobi perdrà l’esperança de recuperar-ho i no prestarà atenció quan
proclamin la troballa.