divendres, 11 de març de 2011

Una oliva en mig pa



Diu el Talmud (Avodá Zará 67a) que una persona que menja una mescla de menjar prohibit i de menjar permès, serà culpable només en cas de que en el temps en què se ‘menja mig pa’ (akhilat pras – אכילת פרס) hi hagi al menys ‘una oliva’ (kezait –כזית) de menjar prohibit.


És la terminologia talmúdica per a la massa d’aliment, i normalment es considera que cada ‘mig pa’ conté quatre ‘ous’, i cada ‘ou’ dues ‘olives’, i que una oliva té 27 cm². Per tant, només quan una octava part del menjar és prohibit, el qui ho mengi serà ‘culpable’. (En quant al 'temps' que triguem a menjar 'mig pa', n'hi ha que diuen que són dos o tres minuts, n'hi ha que diuen que són quatre, o vuit, o nou minuts; normalment es considera el de quatre minuts).

Aquestes paraules del Talmud són sorprenents, ja que normalment es considera que ‘una oliva per cada mig pa’ no se refereix al manjar prohibit que hi ha dins una mescla, sinó al ritme de la consumició.
Quan una persona menja fent descansos, considerarem que ‘ha menjat’ només en cas de menjar al menys la quantitat de ‘una oliva’ en el temps en què es pot menjar ‘mig pa’.
Així, per exemple, direm que la nit del Séder quan hem de menjar la ‘maçà’ (pa alís – מצה), hem de fer-ho menjant la quantitat d’una ‘oliva’ en el temps en què es menja ‘mig pa’.
O que si hem acabat de menjar pa, només podrem recitar la benedicció final (bircat hamazón – ברכת המזון) en cas d’haver menjat una ‘oliva’ (del pa) en el temps en que es menja ‘mig pa’.
En tots aquests exemples volem un fet de ‘menjar’, de consumició, i el ritme lent de la consumició ja no es considera com ‘menjar’ sinó només com una partida de ‘tastades’
I podríem pensar que el Talmud es refereix a això.
El Talmud considera que si una persona menja mig pa a un ritme normal, serà necessari que hi hagi la quantitat d’una ‘oliva’ de menjar prohibit per tal que es consideri que ha menjat la prohibició. I que la llei determina el fet del pecat segons la velocitat de la consumició, i no està determinant el tipus de mescla.
Si és així, en cas de que el percentatge sigui més baix (d’una vuitena part) però la persona s’ha esforçat per menjar-lo més aviat de manera que li ha entrat la quantitat d’una ‘oliva’ en el temps en què normalment es menja ‘mig pa’, aquesta persona ha comès el pecat.

Però segons Maimònides (Maajalot Asurot 15:2 i 3) resulta que l’explicació del Talmud és diferent.
Segons el seu punt de vista, el percentatge del menjar prohibit dins el permès determina que hi ha ‘consistència’ del prohibit, i si el percentatge és més baix, no hi ha consistència sinó tan sols ‘gust’ del prohibit.
(Segons Maimònides, el ‘gust’ no està prohibit segons la Torà com si tengués la ‘consistència’, i només els Rabins ho prohibiren).
En aquest cas de proporció baixa, encara que ho mengi més aviat, no serà ‘culpable’.

Resulta que segons Maimònides la fòrmula d’una ‘oliva en temps que es menja mig pa’ té dues funcions molt diferents: en primer lloc defineix l’acte del menjar i en segon lloc dóna la ‘consistència’ de l’ingredient de la mescla.

Un altre exemple d’aquesta conclusió podem veure en les lleis de Hameç i Maçà (4:8) que diu que una persona que té en possessió seva una mescla de hameç amb altres ingredients segons la quantitat d’una ‘oliva en mig pa’, o sia una vuitena part, comet la transgressió de ‘No tenir llevadura a casa’ (Bal ieraé uval imaçé בל ייראה ובל יימצא), i son comentarista rabí Iossef Caro s’extranya, ja que creu que aquesta definició correspòn només al fet de menjar i no a la proporció de la prohibició entre altres ingredients.
Segons la nostra explicació, les coses estan ben clares, ja que aquí està determinant la ‘consistència’ de la prohibició, segons el seu percentatge.

Extret de l'article de R. Natan Glidai, a http://www.etzion.org.il/vbm/archive/yomyom/r/r48.php

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada